La Karin és una dàlmata de cinc anys, procedent d'una línia anglesa i una més de la nostra familia.
El dia que la vam anar a buscar, tot i que ja sabiem que ens enduiem una joïa cap a casa, no erem conscients de tot allò que la nostra gossa seria capaç d'aportar-nos. Suposo que només aquells que tenen animals ho entenen.
Tot va començar el darrer diumenge de gener del 2005. Com qualsevol
altre diumenge teniem tot el dia per endavant, sense cap compromísm, ni cap
obligació.
Aleshores, algú de casa va veure a la prensa que a Valls
feien, aquell mateix dia, una exposició de gossos.
I cap allà vam anar. Donant un tomb per la instal·lació, la nostra atenció es va quedar fixada en un petit grup de dàlmates.
Realment, tota la resta, van desapareixer. La Joïa de la Llibra Casanova
ens va atrapar el cor. És el record d’aquell dia ja llunyà: la Joïa.
A
un li passa poques vegades a la vida. Quan coneixes la que serà la teva dona o el teu home, quan
pujes per primer cop a un Jaguar, quan tens els fills...
No totes les primeres impressions les pots fer realitat. Serà complicat
tenir un Jaguar. Tinc un Range Rover. Però ja que la Joïa no era meva,
ara tinc una néta seva i crec que és la que més se li assembla.
Va ser el 16 de juny de 2010 quan va néixer la camada de la Ran i el Risling (fill de la Joïa), i no ens vam poder estar de visitar-los. Recordo com els germans Bellés ens van dir, agafant la Karin amb una mà "Aquesta gossa és per vosaltres."
I així va ser. Ens vam quedar la que seria la nostra Karin.
La vida amb un dàlmata pot ser apassionant.
